A LOURDES, EL 1858

El 1858, en un poble dels Pirineus, Lourdes, la Mare de Déu s’aparegué dins d’una gruta, a una noieta de catorze anys, Bernardette, malalta d’asma i de família molt humil. Maria li demanà que esgarrapés el terra del fons d’aquell lloc, brut i fastigós, ple de porqueria, que mengés de l’herba que allà creixia, que es rentés amb l’aigua que allà brollà i que en begués. Amb repugnància però amatent a la petició d’aquella bella dama que ella desconeixia, Bernardette obeí. Finalment, aquella “Senyora” li digué: “Digues als homes que facin penitència per la conversió dels pecadors, que construeixin aquí una capella i que hi vinguin en processó”. I també: “Jo no et prometo fer-te feliç en aquest món sinó en l’altre”. Tot això ocorregué al llarg de tretze aparicions, envoltada de gent encuriosida i desitjosa de presenciar algun miracle.

L'Hospitalitat és una associació que va néixer el 1910 per acompanyar a Lourdes a tots aquells que, per motius de salut o econòmics, no podien fer sols aquell llarg viatge.
Avui, continuem vetllant perquè ningú no quedi exclòs de viure aquesta gran experiència. I per això hi aportem tot el que hi faci falta: mitjans materials, sanitaris, però, sobretot, la nostra il·lusió, la nostra esperança, el nostre amor, la nostra fe.
Al llarg de l’any són diverses les activitats que ens permeten mantenir viva la flama encesa en aquest bell estatge dels Pirineus: trobades de germanor, pelegrinatges a altres Santuaris (Montserrat) convivències... En definitiva, un estil de vida que ens porta a no deixar de banda els nostres germans malalts, disminuïts, ni ningú a qui li falti el somriure dins el seu cor. I això ens dóna felicitat.

VOLS VEURE EL SANTUARI?

A LOURDES, AVUI

Pobresa material i espiritual
Només sent pobres, serà Déu l’únic que omplirà les nostres vides. Només sentint-nos pobres serà Déu l’únic que guiarà les nostres vides.

Pregària
Només en el silenci de la humilitat podrem escoltar Déu.

Penitència i conversió
El qui sap què és estimar però no estima no viu en pau ni amb Déu, ni amb els altres ni amb la seva pròpia consciència.

Una sola Església
És quan la comunitat cris-tiana estima que es tras-llueix el verita-ble rostre de Déu.